Mirallers, 12h

Dels àlbums fotogràfics ja s'ha dit de tot. Una humà corrent haurà vist fins als 30 anys uns 100 àlbums de fotografies, però sempre troba alguna cosa adient a dir. "Què bonica aquesta planta", "Què gran que és", o "quin dia més bonic que feia".

Tots aquests comentaris surten en un moment mentalment excrementós, un humà com tu et passa per la cara tot el que ha fet, i a sobre vol de tu comentaris pertinents i correctes, quan en realitat estàs pensant que és un malparit per haver viscut aquell viatge, o potser penses que la seva boda és una horterada.

Paral·lelament la nostra ment segueix el seu camí lliure, i pensa en què fer quan acabi aquella tortura. Intensitat creativa concentrada. Una altra situació per trobar inspiració en estats pessimistes, truqueu a aquell amic/ga que fa temps que us vol ensenyar l'àlbum del seu viatge i passeu una tarda amb ell/a.

(Espero que això no senti precedent, amics, valoro la vostra felicitat independentment dels viatges i bodes que hagueu fet.)

Carrer de les Tres Senyores, 4h

Amb les rajoles, el so al bany rebota, i potser per això ens posem a pensar en 25 coses mentre la naturalesa exerceix la seva força vital. Potser pensem tant perquè hi han idees que reboten a les parets, com si fossin energia que algú ha deixat allà per oblit.

De fet he traçat un pla per anar a lavabos de museus a agafar bones idees. N'estic tip de llegir llibres o cercar coses per Internet. Faré una aplicació, es podria dir crapbook, on la gent informi dels banys on més es pot inspirar un. Aturats i dissenyadors, que pràcticament és el mateix, faran cua per entrar als banys que curaran la seva decadència creativa. Tard o d'hora enyoraré poder fer de ventre al lavabo de can Murakami. Descobrir que el paper higiènic no es desembolica bé perquè només he agafat una de les dues capes, i fer-ho a can Monzó!.

Amb el temps, Dan Brown farà llibres on exposarà la veritat sobre el bany dels fundadors de totes les religions. Tothom llegirà entre línies que els inventors de la religió, en comptes de pensar, miraven com n'era de bonica la seva pròpia merda. I en Tom Hanks en serà el protagonista.

Tapineria, 12h.

En moments de pausa, sempre m'ha agradat trobar imatges a les rajoles de fòrmica, amb una mica d'imaginació és fàcil trobar-hi cares o paisatges. Però aquest dia l'espera va ser molt llarga.

Influenciat per haver vist Àgora, i dins d'aquell desordre, em va semblar veure les diferències entre humans, negres, grisos i blancs. Generació rere generació hem permès que alguns s'apropiïn de la fe. La fe d'altra banda és una manera d'entendre la veritat, una veritat.

Sense haver-hi una veritat existencial, és difícil pronunciar-se quan es tractar d'abraçar una fe, de manera que la fe hauria de ser de lliure elecció a fi d'entendre que, objectivament, és l'assassí més cru de la història de la humanitat. Per ella els homes més sagrats han decidit renunciar als seus principis.

Però quan una civilització pot arribar a unes conclusions com que la veritat no és un tòtem sagrat i monocromàtic, normalment és destruïda per una altra que n'imposa una. I això és la condició humana, una rajola de fòrmica immòbil que per estètica, curiosament, sempre està per sobre de la mescla del ciment.