Oh. M'agrada molt. Gestos bonics que es mesuren amb parades perdudes. Genial :)
Gràcies Anna! m'encanta que encara et passis per aquí...tal com ho tinc d'abandonat :)
El teu blog és un dels que formen la meva llista de lectures imprescindibles :)
Que macoooooooo...imaginat que aixecàs el dit(cor), ella s'enfada i et fot un calbot que et deixa guenyo...i com o explicàs a casa ehhh
aiiiiii nen, un consell no utilitzis el transport public que es un perill constant.
M´encanten les abraçades, m´emocionen, fan sortir sentiments amagats, reprimits... Una vegada em van abraçar pel carrer, d´aquets que les ofereixen gratuïtes... em va agradar molt.
Estimo les abraçades germanet
Se salten les parades de bus perquè encara avui el més important no és arribar a un lloc, sinó trobar humanitat en el trajecte.
M'encanta, Barrut.
Esteve: ja no agafo el bus pel que pugui ser, ara vaig a peu!
Ester: jo sóc més de copet a l'esquena, així una abraçada meva es valora molt més.
Viatger: un plaer veure't per aquí, perdona que aquest racó estigui una mica brut i deixat...l'aniré polint poc a poc.
doncs no ho facis, així poses distancia.... bueno, amb segons qui potser si que va bé, però prova-ho... t´agradará, però ha de ser una abraçada sincera, eh??? hi ha abraçades que diuen molt més que les paraules ;)
A veure si escrius mes sovint, que ho trobo a faltar!!
